Receptor de televisió en blanc i negre Almaz-101.
Televisors en blanc i negreNacionalEl receptor de televisió en blanc i negre Almaz-101 és produït per la Planta de Televisió de Moscou des de 1959. El televisor Almaz-101 s’ha convertit en una simbiosi dels models anteriors: Almaz, Rubin-102 i Yantar-A. El circuit elèctric del televisor és similar als televisors "Almaz" i "Rubin-102". Un cinescopi com en els televisors 53LK2B tipus Almaz i Yantar. El sistema d’altaveus consta de 2 altaveus del tipus 4GD-1 situats a les parets laterals i dos 1GD-9 situats a la part frontal. A finals de 1959, el televisor es va actualitzar al model Almaz-102 (desenvolupat per V.M. Khakharev). Tota l'estructura del dispositiu, excepte el disseny extern, ha estat redissenyada a fons. En el model Almaz-102, s’utilitzava un tub d’imatges no serial fet a mida del tipus 63LK2B, fabricat especialment per encàrrec de la planta. Amb aquest cinescopi, només es van produir uns quants centenars de dispositius a la resta (i es van produir 1765 còpies dels models Almaz-102) es va utilitzar el cinescopi 53LK2B. El televisor està muntat en 19 tubs de ràdio. El sistema d’altaveus consta de dos altaveus 5GD-14 i dos altaveus 1GD-9R. La televisió, com les anteriors, funciona en 12 canals de televisió i rep estacions de ràdio VHF-FM. La sensibilitat a la televisió de 50 μV va permetre rebre estudis de televisió a una distància de fins a 100 quilòmetres. El consum d’energia de la xarxa és de 150 W en rebre TV i de 60 W en rebre emissores de ràdio FM VHF. El 1960, la televisió, gairebé repetint l'anterior, es va modernitzar en Almaz-103. Però a causa de l’elevat preu (470 rubles el 1961), la manca de components per reparar, els televisors no van rebre distribució massiva. Els aparells de televisió Almaz (1956) i Almaz-101 es van produir prop de set mil unitats, i els aparells de televisió Almaz-102 i 103 amb 2 tipus de tubs d’imatge: 3000 unitats.
