Ràdios tubulars de xarxa '' Chaika ''.
Ràdios de tubs de xarxaNacionalLes ràdios tubulars de xarxa "Chaika" des del 1953 i el 1955 es van produir a la planta "Electrosignal" de Novosibirsk. Radiola "Chaika" consisteix en un receptor de sis llums, combinat en una carcassa amb una EPU universal, on s'utilitza un motor asíncron DAG-1 amb desacceleració per fricció i un pickup piezoelèctric ZPU-1. Rangs de freqüència: DV - 150 ... 415 kHz. SV - 520..1600 kHz. KV-1 3,95-7,5 MHz. KV-2 9,7..12 MHz. Sensibilitat 200 µV en LW, rangs de MW i 300 µV en HF. Selectivitat al canal adjacent 26 dB a les bandes LW i MW, 18 dB a HF. Al canal de mirall de 20 i 12 dB. SOI 7%. La banda de freqüència d'àudio durant el funcionament de la EPU és de 100 ... 5000 Hz, el receptor és de 100 ... 4000 Hz. Consum d'energia durant el funcionament de l'EPU 90, ràdio de 75 watts. El punter de sintonització serveix com a indicador del rang inclòs. Es fa en forma d’un punt brillant de llum que es mou al llarg de l’escala quan es gira el comandament. Estructuralment, és un carruatge mòbil amb 4 ranures al nivell de les escates. Quan canvieu de rang, el llum del rang de funcionament s’encén. Hi havia ràdios amb una fletxa, on l’escala estava il·luminada per bombetes. La transició de recepció a EPU es realitza en la cinquena posició del commutador de distància. Mides 520x340x370 mm, pes 18 kg. El 1955 es va modernitzar la ràdio. Amb l'esquema anterior, es van utilitzar un nou cas i EPU. Les ràdios tenien un indicador d’afinació en forma de feix de llum i un carro i amb una fletxa i il·luminació de la bàscula amb bombetes. Les característiques de la nova ràdio són les mateixes que les de l’anterior.
