Gravador de cinta de ràdio de primer nivell "Leningrad-003".
Gravadors de cintes de ràdio, portàtils.NacionalEl gravador de cinta de ràdio de primera classe "Leningrad-003" es va desenvolupar i prototipar a mitjan 1972. El 1972, l'Institut de Recerca Científica i Acústica de les Unions (VNIRPA) va completar el desenvolupament i la producció d'un petit lot de gravadors de cinta portàtils de ràdio "Leningrad-003" per la planta de Leningrad "Radiopribor". No se sap exactament quantes, segons algunes fonts, aproximadament una dotzena de còpies. El model utilitza el CVL més avançat d’aquells anys, del gravador de cinta "Spring-305" amb un mecanisme de tecla revisat per premsar verticalment. El receptor de ràdio "Leningrad-002" es va utilitzar com a base del model; es va desenvolupar aquí a VNIIRPA el 1971, però no es va produir en sèrie fins al 1975. La gravadora de ràdio té un indicador de nivell de gravació independent, un mesurador de cintes situat al tauler superior de la gravadora de ràdio. Els endolls per a entrades i sortides es troben a la paret posterior. La velocitat d’estirada de la cinta magnètica és de 4,76 cm / seg. El rang de freqüència de funcionament del BT és de 63 ... 10000 Hz, i a través de la CA incorporada - 80 ... 10000 Hz. La resta de característiques són similars a les corresponents característiques del receptor. Aparentment, a causa de les diferències en les classes, la gravadora amb prou feines va durar la segona classe, realment la tercera, i el receptor era de la més alta, els experts de la Cambra de Comerç de la Unió Europea no van aprovar el "Leningrad-003 "gravador de cinta de ràdio per a la producció en sèrie. Es van vendre gravadors de cinta de ràdio a empleats de VNIIRPA i es desconeix el destí d’aquests gravadors de cinta de ràdio. La gravadora de ràdio "Leningrad-003" que es mostra a la foto és l'única confirmació del desenvolupament, que es va publicar a la revista "Ràdio" núm. 11 per al 1973.