Receptor de ràdio de transistor estacionari "Minsk-T".
Radiols i receptors estacionaris p / p.NacionalEl receptor de ràdio de transistors estacionaris "Minsk-T" produeix la planta de ràdio de Minsk des de 1959. "Minsk-T": models experimentals en dues versions de disseny extern. Els receptors de la primera versió es van produir al voltant de 10 mil, la segona diverses còpies. Es creu que Minsk-T és el primer receptor de transistors estacionaris de la URSS. El receptor també tenia els noms de Minsk-1 i Minsk T-60. Minsk T-60 va rebre el premi més alt a l'Exposició Mundial de Nova York el març de 1960. El receptor de la primera versió va entrar en producció massiva, principalment en un arbre amb diferències en l'esquema i amb el nom de Minsk. Més tard, el receptor Minsk-T també es va produir en fusta, era el mateix Minsk, però amb un accessori per a la xarxa elèctrica. Pel que fa al disseny, els prototips s’avançaven al seu temps i, per posar-los al transportador per a la producció en massa, calien canvis significatius en el procés tecnològic i en els recursos financers, per als quals la indústria radiofònica de la URSS no estava preparada. El receptor de ràdio "Minsk-T" (M-1, T-60) és un superheterodí fabricat en triodes semiconductors de 7 plans. Rangs: DV - 150 ... 415 kHz i SV - 520 ... 1600 kHz. Sensibilitat amb una antena externa en el rang de LW 100 µV, SV 70 µV, quan es treballa amb una antena magnètica interna per LW 1,5 mV / m; SV 0,8 mV / m. Atenuació de la interferència en canals adjacents i mirall de 26 dB en el rang LW i 20 dB en el rang MW. Potència màxima de sortida 0,4W. El rang de freqüències sonores reproduïbles és de 200 ... 3500 Hz. L'energia es subministra a partir de 6 elements de Saturn o d'una xarxa de corrent altern, mitjançant una unitat d'alimentació remota o incorporada.
