Receptor de ràdio de xarxa de tub "SI-646".
Ràdios tubulars.NacionalEl receptor de ràdio de tubs de xarxa "SI-646" el 1936 va ser produït en una sèrie limitada per la Planta Electromecànica de Moscou Ordzhonikidze. El receptor de ràdio "SI-646" (Network Individual, 6 circuits, 4 tubs, 1936) és un receptor de radiodifusió tipus superheterodí amb font d'alimentació de CA completa muntat en una caixa comuna amb altaveu dinàmic i rectificador. El receptor pertany a totes les ones, ja que, a més de rebre estacions d’ona llarga i mitjana, el receptor pot rebre estacions de transmissió d’ones curtes. El receptor cobreix els rangs: 19 ... 50 m (ona curta), 200 ... 550 m (ona mitjana) i 714 ... 2000 m (ona llarga). Com mostra el nom del propi receptor, té 6 circuits ressonants, dels quals 2 són els circuits de freqüència rebuda i 4 els circuits de freqüència intermèdia. El paper de l'oscil·lador local, el primer detector i mesclador és realitzat pel pentagrid CO-183. Els circuits de radiofreqüència, inclòs el circuit oscil·lador local, estan sintonitzats per condensadors variables, els rotors dels quals estan muntats en un eix comú i giren per un vernier comú. La freqüència intermèdia s’amplifica mitjançant un pentode d’alta freqüència del tipus SO-182. La tensió de freqüència intermèdia, després de l'amplificació per la làmpada SO-182, es subministra a la part del díode del triode de doble díode CO-185, la part del triode del qual opera a la primera etapa d'amplificació de baixa freqüència. A l'última (segona) etapa d'amplificació de greus, el pentode CO-187 funciona. El receptor té control manual i automàtic de volum, control de to (timbre), control de selectivitat. El receptor també es pot utilitzar per reproduir una gravació amb una EPU externa.