Ràdio de transistor estacionari "Riga-102".
Radiols i receptors estacionaris p / p.NacionalLa ràdio de transistors estacionaris "Riga-102" de principis de 1969 es va produir a la planta de ràdio AS Popov de Riga. Al novembre de 1967, a la planta de ràdio de Riga, que porta el nom de Popov, es van crear i preparar nous models de transmissors de ràdio unificats i receptors de transistors. Un d’ells era la ràdio Riga-102. Radiola està dissenyat per rebre estacions de ràdio en DV, SV, 3 sub-bandes HF i VHF, així com per reproduir discos regulars i de llarga durada. La sensibilitat del receptor de ràdio en els rangs AM és de 30 μV, en la posició de recepció local en els rangs DV i SV és d’1,0 mV / m. Sensibilitat amb una antena magnètica interna en LW, rangs SV de 0,7 mV / m, en rang VHF de 8 μV. La potència de sortida nominal de l'amplificador és d'1,5 W, la màxima és de 5,5 W. Sensibilitat de les preses de recollida: 200 mV. El rang de freqüències de so reproduïbles és de 50 ... 13000 Hz durant el funcionament de la EPU i la recepció en el rang VHF. El control de tons és independent per a baixa i baixa freqüència, els límits d’ajust són de 20 dB. El dispositiu de reproducció elèctric de la ràdio té tres velocitats de rotació: 33, 45 i 78 rpm, (els primers llançaments tenien 4 velocitats) d’encesa i apagada semiautomàtiques, microlift, baixant suaument la captació al registre. La potència consumida per la ràdio d'una xarxa elèctrica de 220 volts no supera els 25 watts. Les dimensions de la ràdio: un receptor de ràdio de 470x240x260 mm, un reproductor elèctric de 394x327x168 mm i un sistema acústic de 470x240x205 mm. Pes, respectivament, de 10, 6,5 i 12 kg. Radiola "Riga-102" es va produir en diverses versions del seu disseny extern, incloses les versions de terra i taula. La versió s’ha especificat a les instruccions de funcionament.
