Ràdio de transistor estacionari "Ural-3".
Ràdios de tubs de xarxaNacionalRadiola "Ural-3" el 1967 va ser desenvolupat i produït experimentalment per la planta de Sarapul que porta el nom d'Ordzhonikidze. A la planta, el novembre de 1967, es van crear i preparar diversos models prometedors de receptors i transmissors de ràdio per al llançament, entre els quals hi havia la ràdio Ural-3. El disseny de la radiola és similar al receptor de transistors Ural-67, però té dimensions i pes diferents. Radiola es descriu a la revista "Science and Life" número 7 del 1968. Per als amants dels models originals, recomanem la ràdio "Ural-3", feta en forma de taula de centre sobre una cama creuada. Si obriu la tapa per un costat, veureu un receptor de ràdio amb les bandes LW, MW, HF (3 sub-bandes) i VHF. Girant la taula de 180 graus, podeu obrir el plat giratori, dissenyat per a tres velocitats de rotació del disc i reproduir discos de qualsevol mida. Les dimensions de la ràdio són de 650x465x325 mm. Pes 14 kg. Radiola incloïa un altaveu remot de fins a 3 metres. A jutjar per les fotografies, es podria separar la unitat receptora i la unitat EPU de la ràdio.
